No podien faltar, en estos dies d'arreplegament, tristesa interior, "costalero machote" i comunicats de diferents esglésies (no polemitzarem amb les mariconades d'alguns (?) cures i el silenci d'altres (molts més)) les boníssimes CROQUETES D'ABADEJO.
En la marmitona vam fregir un centenar, que ni ens vam poder acabar.
Hi havia que deixar lloc per a la SARDINÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada